Guia del votant

Com es vota el 29 de novembre

Tot el que és pràctic, en ordre: qui pot votar, què cal portar, com trobar el teu col·legi, el vot per correu amb les dates, el vot des de l'estranger i què passa si et toca mesa. Sense opinions, amb les fonts oficials a un clic.

Qui pot votar

Poden votar a les eleccions generals les persones que compleixen tres condicions el dia de la votació:

Tenir nacionalitat espanyola. Les persones estrangeres residents, incloses les de la Unió Europea, no voten a les generals.
Haver fet 18 anys el 29 de novembre de 2026 com a molt tard.
Ser al : el de residents a Espanya o, per a qui viu fora, el .

El cens s'elabora d'ofici a partir del padró: no cal inscriure-s'hi. Si t'has mudat fa poc, votes on estaves empadronat quan es va tancar el cens. Del 12 al 19 d'octubre (dies sisè a tretzè després de la convocatòria, segons el nostre càlcul) pots consultar les teves dades a l'ajuntament o a l'INE i reclamar si hi ha un error.

Consultar la meva inscripció al cens (INE)

Què cal portar el dia de la votació

Per votar n'hi ha prou d'identificar-se davant la mesa amb un d'aquests documents, en original:

DNI.
Passaport.
Permís de conduir amb fotografia.

La Junta Electoral Central admet documents caducats mentre permetin identificar-te. No serveixen les fotocòpies ni les fotos al mòbil. La targeta censal que arriba a casa no és necessària: només indica el teu col·legi i la teva mesa. Les paperetes i els sobres són al col·legi; també pots portar el sobre preparat de casa.

Horari: 9:00 a 20:00
Canàries: 9:00 a 20:00, hora local
Data: diumenge, 29 de novembre

On és el teu col·legi electoral

Cada persona vota en una concreta d'un local electoral assignat pel seu domicili al cens. La targeta censal que envia l'Oficina del Cens Electoral ho indica, i l'INE permet consultar-ho en línia amb el DNI un cop convocades les eleccions.

Si el dia de la votació no saps on et toca, a qualsevol col·legi del municipi hi ha llistes de les meses i els ajuntaments atenen consultes.

Consultar el meu col·legi i la meva mesa (INE)

Les consultes es fan a la seu electrònica de l'INE. Su Momento no desa ni rep les teves dades.

Vot per correu, pas a pas

El permet votar sense anar al col·legi. Té dos terminis que no es poden saltar i, un cop sol·licitat, ja no es pot votar en persona.

Sol·licita'l fins al 19/11
A qualsevol oficina de Correus, presentant el DNI, el passaport o el permís de conduir en original, o per internet al web de Correus amb certificat digital o Cl@ve. Si no et pots desplaçar per malaltia o discapacitat, ho pot fer una altra persona amb un poder notarial o consular.
Web de Correus
Rep la documentació a casa
Des de la proclamació de candidatures (prevista el 02/11), Correus et lliura en mà, a l'adreça que vas indicar, les paperetes, els sobres i el certificat d'inscripció al cens. Si no hi ets, deixa un avís i la pots recollir a l'oficina acreditant la teva identitat.
Prepara el vot
Posa la papereta triada al sobre de votació de cada cambra (Congrés i Senat), tanca'ls i desa'ls amb el certificat al sobre adreçat a la teva mesa electoral.
Envia'l fins al 25/11
Diposita'l per correu certificat a qualsevol oficina de Correus. És gratuït i cal identificar-se en lliurar-lo. Correus el custodia i el porta a la teva mesa el dia de la votació.

Dates calculades segons la LOREG a partir de la convocatòria del 6 d'octubre: sol·licitud fins al 19/11 i enviament fins al 25/11, llevat que la Junta Electoral Central en publiqui unes altres.

Votar des de l'estranger

Qui viu a l'estranger i està inscrit al rep la documentació sense haver de demanar-la: des del 2022 ja no cal pregar el vot.

Residents a l'estranger (CERA): l'Oficina del Cens Electoral envia d'ofici la documentació a l'adreça consular. Es pot votar per correu al consolat o dipositar el vot en urna al consolat durant els dies que fixi la convocatòria.
Persones que són fora temporalment (ERTA): han de sol·licitar el vot al consolat dins dels 25 dies següents a la convocatòria (fins al 31 d'octubre, segons el nostre càlcul) i després enviar el vot per correu a la seva mesa a Espanya.
En tots dos casos cal identificar-se amb DNI o passaport i respectar els terminis del consolat, que solen ser anteriors als d'Espanya.

Els vots del CERA es compten a l'escrutini general, dies després de la votació, per la qual cosa no són al recompte de la nit electoral.

Informació oficial sobre el vot des de l'estranger

Si et toca formar part d'una mesa

Cada la formen una presidència i dues vocalies, amb dos suplents cadascuna, triades per sorteig públic entre el cens de la secció. El sorteig el fan els ajuntaments sota la supervisió de la .

Quan: el sorteig se celebra entre els dies 25 i 29 posteriors a la convocatòria (del 31 d'octubre al 4 de novembre, segons el nostre càlcul). La notificació arriba en els tres dies següents.
És obligatori. Pots al·legar una causa justificada davant la Junta Electoral de Zona en els set dies següents a la notificació: malaltia, cura de menors o dependents, viatge de feina, tenir més de 65 anys, entre d'altres. La Junta decideix.
La jornada comença a les 8:00 i acaba amb el recompte i el lliurament de la documentació. Hi ha una dieta i un permís retribuït aquell dia; l'endemà, cinc hores de reducció de jornada.
No anar-hi sense causa justificada és un delicte electoral (LOREG, article 143).

A la mesa també hi poden ser els i, al col·legi, els de les candidatures. Poden observar i presentar reclamacions; no dirigeixen la votació.

Junta Electoral Central

Vot en blanc, nul i abstenció: què fa cadascun

Els tres es confonen sovint i tenen efectes diferents sobre el repartiment. La clau és la : el només reparteix escons entre les candidatures que superen el 3 % dels vots vàlids de la província.

Vot en blanc
Sobre sense papereta. Al Senat, papereta sense cap marca.
És vàlid i compta en el total sobre el qual es calcula el 3 %. No va a cap partit, però fa que les candidatures petites necessitin més vots per entrar en el repartiment.
Vot nul
Papereta trencada, ratllada o amb anotacions, sobre amb paperetes de candidatures diferents, papereta d'una altra elecció o sense sobre.
No és vàlid. No compta per al 3 % ni per a cap partit. Només apareix a la participació.
Abstenció
No votar.
No canvia el repartiment d'escons: els escons de la província es reparteixen igual entre els qui sí que voten. Només abaixa la participació.

Un error freqüent: al Congrés la llista és tancada i bloquejada. Si ratlles un nom o canvies l'ordre, el vot és nul. Al Senat, en canvi, la papereta és oberta i es marquen fins a tres noms.

Provar l'efecte al simulador

Accessibilitat

La llei preveu diversos suports perquè totes les persones puguin votar per si mateixes:

Vot accessible en braille: les persones cegues o amb discapacitat visual greu poden demanar un kit amb les paperetes identificades en braille, per telèfon o al web del Ministeri de l'Interior, fins a 27 dies després de la convocatòria (2 de novembre, segons el nostre càlcul). El kit espera a la seva mesa el dia de la votació.
Acompanyament: qui no pugui llegir o tingui una discapacitat que li impedeixi triar o introduir la papereta ho pot fer amb l'ajuda d'una persona de confiança (LOREG, article 87).
Locals accessibles: els col·legis han de ser accessibles, amb meses i cabines a una alçada adequada. Si un local no ho és, l'ajuntament informa de l'alternativa.
Des del 2018 totes les persones amb discapacitat tenen dret a vot, sense excepcions per sentència judicial.

Informació oficial sobre vot accessible

Preguntes freqüents

Puc votar amb el DNI caducat?

Sí. La Junta Electoral Central admet el DNI, el passaport i el permís de conduir caducats sempre que permetin identificar-te. Han de ser originals: no valen fotocòpies ni imatges al mòbil.

No m'ha arribat la targeta censal. Puc votar?

Sí. La targeta només informa del teu col·legi i la teva mesa; no és necessària per votar. Consulta on et toca a la seu electrònica de l'INE o al teu ajuntament.

A quina hora obren i tanquen els col·legis?

De 9:00 a 20:00. A Canàries també de 9:00 a 20:00 en hora local, és a dir, fins a les 21:00 peninsulars. Qui sigui a la cua a l'hora de tancament pot votar.

Fins quan puc demanar el vot per correu?

Fins al 19/11, a qualsevol oficina de Correus o al seu web amb certificat digital o Cl@ve. Després cal enviar el vot, també a Correus, fins al 25/11. Dates calculades segons la LOREG, pendents del calendari oficial.

He demanat el vot per correu i no m'arriba la documentació. Què faig?

Correus la lliura en mà des de la proclamació de candidatures. Si no hi eres, haurà deixat un avís per recollir-la a l'oficina amb el teu document d'identitat. Si no la reps a temps, pots reclamar a l'Oficina del Cens Electoral de la teva província.

Visc fora d'Espanya. He de demanar el vot?

Si estàs inscrit al CERA, no: des del 2022 reps la documentació d'ofici i pots votar per correu o en urna al consolat. Si ets fora només temporalment, sí que l'has de sol·licitar al consolat dins dels 25 dies següents a la convocatòria.

M'ha tocat mesa. És obligatori?

Sí. Només te n'alliberes si la Junta Electoral de Zona accepta una excusa justificada, que has d'al·legar en els set dies següents a la notificació. No anar-hi sense justificació és un delicte electoral.

Quines excuses accepta la Junta per no anar a la mesa?

Entre d'altres: tenir més de 65 anys, malaltia o discapacitat, embaràs avançat, cura de menors o persones dependents, un viatge de feina imprescindible o ser candidat. Cada cas el decideix la Junta Electoral de Zona amb la documentació que aportis.

Quina diferència hi ha entre vot en blanc i vot nul?

El vot en blanc (sobre buit) és vàlid i compta en el total sobre el qual es calcula la barrera del 3 %, així que dificulta l'entrada de les candidatures petites. El nul (papereta ratllada, trencada o barrejada) no és vàlid i no compta per a res.

L'abstenció treu escons a algú?

No. Cada província reparteix els mateixos escons voti qui voti. L'abstenció només redueix la participació; el repartiment es fa entre els vots vàlids emesos.

Faig 18 anys just abans de les eleccions. Puc votar?

Sí, si fas els 18 anys el 29/11 com a molt tard. El cens inclou els qui arriben a la majoria d'edat fins al dia de la votació.

Per què no hi ha enquestes l'última setmana?

La LOREG prohibeix publicar o difondre enquestes en els cinc dies anteriors a la votació: del 24 de novembre a les 00:00 al 29 a les 20:00. Les enquestes a peu d'urna només es poden publicar en tancar els col·legis.

Glossari electoral

Les paraules que sentiràs la nit electoral, explicades en una frase. A tot el lloc, les paraules amb subratllat puntejat obren aquesta definició.

Abstenció: No votar. No compta per al repartiment d'escons; només abaixa la participació.
Apoderat: Representant d'una candidatura que pot entrar a qualsevol col·legi electoral de la circumscripció per observar la votació, sense formar part de cap mesa.
Barrera del 3 %: Per entrar en el repartiment d'escons d'una província, una candidatura necessita almenys el 3 % dels vots vàlids d'aquella província (vots a candidatures més vots en blanc). Veure-ho en acció
BOE: Butlletí Oficial de l'Estat. Publica la convocatòria de les eleccions, les candidatures i els resultats oficials.
Cens electoral: La llista de persones amb dret a vot. L'elabora l'Oficina del Cens Electoral de l'INE a partir dels padrons municipals i els registres consulars.
CERA: Cens Electoral de Residents Absents: les persones inscrites en un consolat perquè viuen a l'estranger. Voten per correu o en urna al consolat. Veure-ho en acció
Circumscripció: El territori en què es reparteixen els escons. A les eleccions generals és la província; Ceuta i Melilla elegeixen un diputat cadascuna. Veure-ho en acció
Enquesta a peu d'urna: Sondeig fet a votants en sortir del col·legi electoral. Només es pot publicar un cop tancades les urnes, a les 20:00.
Escó: Cadascun dels 350 llocs del Congrés dels Diputats. Es reparteixen per províncies: dos de fixos per a cadascuna (un per a Ceuta i un altre per a Melilla) i la resta segons la població. Veure-ho en acció
Escrutini: El recompte dels vots. El provisional el fa cada mesa la nit electoral i el publica el Ministeri de l'Interior; el general el fan les Juntes Electorals Provincials a partir del tercer dia i és el definitiu.
Interventor: Representant d'una candidatura amb dret a ser en una mesa concreta, votar-hi i supervisar la votació i el recompte. L'acredita el partit.
Investidura: La votació en què el Congrés atorga la confiança a un candidat a president del Govern, proposat pel Rei (Constitució, article 99). Veure-ho en acció
Jornada de reflexió: El dia anterior a la votació, el 28 de novembre. La llei prohibeix els actes de campanya i demanar el vot. Veure-ho en acció
Junta Electoral: Els òrgans que garanteixen la netedat del procés: la Junta Electoral Central, les provincials i les de zona. Resolen reclamacions i proclamen candidatures i resultats.
Llista tancada i bloquejada: Al Congrés es vota una candidatura completa, en l'ordre que va fixar el partit. No es pot canviar l'ordre ni ratllar noms.
LOREG: Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General. La llei que regula les eleccions a Espanya: cens, candidatures, campanya, votació, escrutini i repartiment d'escons.
Majoria absoluta: Més de la meitat dels diputats: 176 de 350. És la que exigeix la primera votació d'investidura. Veure-ho en acció
Majoria simple: Més vots a favor que en contra, sense comptar les abstencions. N'hi ha prou a la segona votació d'investidura, 48 hores després de la primera. Veure-ho en acció
Mesa electoral: L'equip de tres persones (presidència i dues vocalies) triades per sorteig que dirigeix la votació en un local electoral i fa el recompte d'aquella urna. Veure-ho en acció
Participació: Percentatge del cens que ha votat, inclosos els vots en blanc i els nuls.
Proclamació de candidatures: L'acte de la Junta Electoral Provincial que fixa les llistes definitives després de revisar les presentades. Per al 29N està prevista el 2 de novembre.
Quocient: Cadascun dels resultats de dividir els vots d'una candidatura entre 1, 2, 3… en el sistema D'Hondt. Els escons van als quocients més alts.
Senat, llista oberta: Cada província elegeix quatre senadors (tres les illes majors, un les menors, dos Ceuta i dos Melilla). La papereta és oberta: es marquen fins a tres noms, de qualsevol candidatura, i s'elegeixen els més votats. Veure-ho en acció
Sistema D'Hondt: Mètode de repartiment proporcional d'escons. Els vots de cada candidatura es divideixen entre 1, 2, 3… i els escons van als quocients més alts. És el que fa servir el Congrés a cada província (LOREG, article 163). Veure-ho en acció
Sondeig o enquesta: Estimació de la intenció de vot a partir d'una mostra de persones. Té marge d'error i no és un resultat.
Veda d'enquestes: Els cinc dies anteriors a la votació, en què la LOREG prohibeix publicar o difondre enquestes electorals. Per al 29N, del 24 de novembre a les 00:00 al 29 a les 20:00. Veure-ho en acció
Vot en blanc: Un sobre buit o, al Senat, una papereta sense marcar. És un vot vàlid: entra en el total sobre el qual es calcula la barrera del 3 %, però no va a cap candidatura. Veure-ho en acció
Vot nul: Un vot que no es pot comptar: papereta trencada o amb anotacions, sobre amb paperetes de candidatures diferents, papereta sense sobre. No és vàlid i no compta per a res.
Vot per correu: Votar sense anar al col·legi: se sol·licita a Correus fins al 19 de novembre, es rep la documentació a casa i s'envia el vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Veure-ho en acció

Fonts

Aquesta guia resumeix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) i les instruccions de la Junta Electoral Central. Les dates marcades com a calculades es compten des de la convocatòria del 6 d'octubre de 2026 i queden pendents del calendari oficial. Davant qualsevol dubte, mana la font oficial.

Text consolidat de la LOREG (BOE)